Jo confesso

Abstract

No et fiïs gaire de mi. En aquest gènere tan procliu a la mentida com és el record escrit per a un sol lector, sé que tendiré a caure sempre amb les quatre potes a terra, com els gats; però faré un esforç per no inventar gaire -- Si ella en servava un record vague, jo només en tinc la memòria de les dues úniques fotos que li havien fet: la del casament, a l’estudi de cal Caria, tots dos molt joves i atractius, però vestits d’aquella mena de manera massa d’anar a cal fotògraf, i una altra de l’àvia amb la mare als braços i un somriure trencat, com si sabés que no li veuria fer la primera comunió, preguntant-se per què em toca a mi morir-me tan jove i ser només una foto sèpia per al meu nét, que es veu que és un nen prodigi però que jo no coneixeré mai. -- Llavors el seu pare, quasi sense consultar-li-ho, la va matricular a la de feia poc restablerta Escola de Bibliotecàries i els tres anys que hi va passar, de fet al costat de casa perquè vivien al carrer dels Àngels, van ser els més feliços de la seva vida. -- Algú pujava pel corriol costerut d’Escaló ja que el d’Estaron, a l’hivern, estava impracticable -- Es van instal·lar dins les parets del monestir solitari, sota un sostre estantís i mig podrit, i van comprar provisions a la gent d’Escaló i d’Estaron, que no entenien què hi podien voler trobar aquells homes a les ruïnes del Burgal -- Em va costar molt adormir-me perquè la sola possibilitat de poder il·lustrar la ignorància d’en Bernat, que era el que sempre ho sabia tot de les coses que no fossin estudiar, em va mantenir desvetllat fins al punt que vaig arribar a sentir com les campanes de la Concepció tocaven les onze de la nit i el pal del sereno picava les portes metàl·liques de can Solà que ressonaven per tot el barri, en aquell temps que manava Franco i la terra tornava a ser plana per a nosaltres, el temps en què jo era petit i encara no t’havia conegut; en aquell temps que Barcelona, així que es feia de nit, encara era una ciutat que també se n’anava a dormir. -- No et dic que no: no en sóc especialista. -Es va aturar en sec:- Hi ha coses que em corsequen més. -- - No em toquis la pera -li va respondre en Bernat quan li ho va plantejar al cap de vuit dies. I el Senyor va contemplar la seva obra i va dir que estava molt bé, perquè tenia l’univers a casa en una classificació més o menys decimal universal. I va dir als llibres creixeu i multipliqueu-vos i escampeu-vos per tota la casa. -- - Un llibre que no mereix ser rellegit tampoc no mereixia ser llegit. -Va mirar els convidats.- Els has preguntat si volen un te? -Va mirar el llibre i es va oblidar de seguida de la seva proposta pràctica. Va prosseguir:- Però abans de llegir-lo no sabíem que no mereixeria la relectura. La vida és així de cruel. --