2n Congrés Internacional de Música
1

De la Cultura Musical a la Cultura del So en la Societat Tecnològica
Xavier Serra
Grup de Recerca en Tecnologia Musical
Universitat Pompeu Fabra
http://mtg.upf.edu

La creixent facilitat en l'accés i ús de les noves tecnologies de la informació i de les
comunicacions està propiciant molts canvis en la nostra societat. Actualment, la comunicació
humana està completament mediatitzada per la tecnologia i la comunicació sonora més que
d'altres. Gran part dels sons que escoltem diàriament estan produïts, o reproduïts, per dispositius
electrònics, dispositius que tenen usos musicals i que integren tecnologies i funcions
comunicatives molt diverses. Sols cal pensar en l'ordinador o en el telèfon mòbil, en la varietat
d'usos comunicatius que tenen i en com poden manipular text, imatge, vídeo, veu, so, música,
... Però les tecnologies per elles mateixes no poden provocar un canvi cultural, és la facilitat en
l'accés i ús d'aquestes tecnologies el que realment està produint canvis profunds en la cultura
musical de la nostra societat occidental. Al llarg de la història, molts avenços tecnològics han
tingut un impacte important en la distribució i consum de la música, per exemple la impremta o
la radio varen permetre l'accés a la música a nous col·lectius socials. Però per a la creació
musical, per expressar-se amb sons, sempre s'ha necessitat d'una formació molt específica,
almenys fins fa poc. En aquest article argumento que l’actual popularització de les tecnologies
de la informació i de les comunicacions està provocant una nova revolució dins la música, està
produint canvis profunds no tant sols en l'accés i usos de la música sinó també en la creació i
pràctica musical. Tant gran és l'impacte, que potser cal utilitzar un altre nom per a referir-nos a
aquesta nova cultura, potser cal parlar de la nova cultura del so, una cultura que es nodreix de la
tradició musical però que va molt més enllà.

Introducció

La música anomenada clàssica no és l'única cultura musical que ha existit o que existeix, hi han
moltes cultures musicals que conviuen en la nostra societat. De totes maneres, encara ara, quan
parlem de la Cultura Musical en majúscules ens referim a la tradició de la música occidental
clàssica. Aquesta és una tradició que ha anat evolucionant al llarg dels segles, conjuntament
amb el canvis socials i avenços tecnològics, però que sempre ha mantingut un estatus social i
acadèmic molt clar. La música dita clàssica ha estat recolzada per unes èlits socials i per un
entorn acadèmic que han preservat les seves tradicions. Un dels trets més característics
d'aquesta cultura musical ha estat el seu lligam amb l'escriptura, amb la notació musical, i això
ha fet que la identitat d'una obra normalment es defineixi a partir de la versió escrita d'aquesta.
De totes maneres les diferents avantguardes que van aparèixer al llarg del segle passat van posar
en crisi moltes de les tradicions i dels conceptes musicals establerts i van donar lloc a músiques
molt allunades de la tradició clàssica.

Les cultures musicals més relacionades amb la tradició de l'anomenada música popular i
lligades als mitjans de comunicació de masses també han sofert molts canvis en les darreres
dècades. Aquestes cultures, a diferència de la Cultura Musical, han estat més independents dels
estaments socials i acadèmics establerts i han tingut possibilitats d'explorar camins creatius i
comunicatius alternatius. De totes maneres aquestes músiques, pel seu fort vincle amb les
indústries musicals i amb els mitjans de comunicació de masses, han estat condicionades per les
lleis del mercat de consum.

A part de les músiques lligades a la tradició de la música occidental clàssica i de les músiques
populars, hi ha totes les músiques tradicionals sorgides de les tradicions realment populars
d'arreu del mon. Aquestes cultures musicals tradicionals són enormement variades però també
han tingut els seus condicionants. Són cultures locals, basades en tradicions orals, amb poques
influències externes i poc professionalitzades. No han estat influenciades pels

2n Congrés Internacional de Música
2
desenvolupaments tecnològics i les possibilitats de canvis han estat limitades, però de totes
maneres han tingut una influència cultural important, tant en la música popular com en la
clàssica.

Qualsevol fenomen cultural està condicionat pel context social en el que es desenvolupa i el
context social en que vivim avui en dia és molt diferent al de qualsevol període històric. No
tenim la perspectiva temporal per poder entendre i explicar el que està passant i és segurament
impossible basar-nos en relacions causa-efecte del passat per estudiar la relació entre el context
social i les músiques actuals. De totes maneres, no hi ha dubte que els nous mitjans de
comunicació i les noves tecnologies de la informació són un dels factors fonamentals per poder
entendre les cultures actuals i les músiques que estan sorgint.

La societat ha anat incorporant i assimilant tot un seguit de tecnologies que es van inventar i
desenvolupar al llarg de la segona meitat del segle passat. Avui en dia una part important de la
població occidental té accés a les tecnologies electròniques i les utilitza d'una forma
normalitzada, fins i tot inconscientment. El desplegament i normalització de l'ús d’Internet i el
Web són exemples clars de la rapidesa en l’assimilació social d’una tecnologia i el mateix
podríem dir de la telefonia mòbil o dels dispositius MP3.

Podríem posar molts exemples de tecnologies que han incidit en els diferents processos que
intervenen en la comunicació musical, és a dir, en la composició, la interpretació, la difusió del
so, l'escolta i també en la comprensió de la música. Els instruments musicals desenvolupats al
llarg de la historia són exemples de tecnologies aplicades a la interpretació. La impremta va ser
una invenció que va permetre a amplis sectors de la societat accedir a partitures, i tant la radio
com el fonògraf varen convertir la música en una cultura accessible a tothom i a tota hora. Els
darrers invents tecnològics, com Internet i les tecnologies digitals desenvolupades en els darrers
50 anys per enregistrar, manipular, intercanviar i reproduir sons, han modificat fonamentalment
la relació que la gent té amb el so i la música.

Com a resum d'aquesta introducció podríem dir que les diferents cultures musicals han estat
marcades pel seus contexts socials i tecnològics i que actualment les tecnologies de la
informació i de les comunicacions han modificat molts dels processos i usos del que anomenem
música. A pesar de no tenir suficient perspectiva històrica, en aquest article intento descriure el
context tecnològic de la música actual i les conseqüències culturals i musicals que se'n deriven.

Crisi de la Cultura Musical al segle XX

El segle XX va ser un període de moltes revolucions dins de la tradició cultural de la música
clàssica. Les diferents avantguardes que van anar sorgint al llarg de tot el segle posaren en crisi
molts dels conceptes musicals establerts i donaren lloc a músiques molt allunades de la tradició
clàssica. A partir del impressionisme i del post-romanticisme de principis de segle, músiques
que encara mantenien els elements fonamentals de la tradició clàssica, es van anar succeint
moviments, com el dodecatonisme, serialisme, minimalisme, música concreta, música
electrònica, i molts d'altres, que amb més o menys impacte cultural i social, trencaren amb la
tradició. Compositors com Luigi Russolo (Russolo, 1913), Erik Satie, Arnold Schoenberg,
Anton Webern, Edgard Varèse (Varèse, 1936), John Cage (Cage, 1961), Pierre Schaeffer
(Schaeffer, 1966), Pierre Boulez, Murray Schafer (Schafer, 1977), La Monte Young o Karlheinz
Stockhausen, cada un d'ells de forma diferent, ho posaren en crisi pràcticament tot. Proposaren
canvis profunds en l'ús de la melodia, ritme i harmonia com elements bàsics de la música.
També replantejaren els rols del compositor, intèrpret i oient dins la comunicació musical, i fins
i tot posaren en crisi el mateix concepte de la música com a forma d'expressió humana.

La música popular va néixer en el segle XX lligada als mitjans de comunicació de masses i per
tant parteix d'un context nou. Incorporant tradicions de la música tradicional i de la música
clàssica, la música popular ha buscat arribar a molta gent i aconseguir èxit comercial. Però en

2n Congrés Internacional de Música
3
realitat també ha anat més enllà, ja que ha creat nous espais de comunicació i ha eixamplat els
usos i funcions de la música. Una part d'aquesta música ha entrat en espais ocupats anteriorment
per la música clàssica i de ella també han sorgit moviments que han explorat tota mena de
camins artístics, no sempre limitats per les lleis del mercat de consum. Músics com els Beatles,
Jimi Hendrix, John Coltrane, Miles Davis, Weather Report, Sun Ra, Brian Eno, Velvet
Underground, Frank Zappa, Pink Floyd, Throbbing Gristle, Kraftwerk, o Public Enemy, en un
aspecte o un altre, són referents d'experimentació. Tots ells han explorat nous camins i han
tingut un impacte cultural més gran que moltes de les avantguardes sorgides de la tradició
clàssica (Miller, 2008; Cox i Warner, 2004).

En realitat hi ha molts exemples de músics que s'han mogut entre tradicions diverses, barrejant
estils i experimentant amb nous conceptes i mitjans. Per exemple dins de la música dita
independent, que rep el nom per la seva independència respecte a les grans discogràfiques,
trobem músiques experimentals que es nodreixen de totes les tradicions que els mitjans de
comunicació de masses han posat a l'abast de tothom. També la cultura DJ, sorgida a mitjans
dels 1990, és un exemple d'una música que parteix de diverses tradicions i que defineix un nou
espai creatiu, alterant la naturalesa de la creació musical, obrint nous canals de difusió i activant
noves formes d'escolta.

La tecnologia va jugar un paper fonamental en les músiques experimentals del segle XX. El
magnetòfon, els sintetitzadors, l'ordinador i altres desenvolupaments tecnològics varen permetre
concebre, realitzar i reproduir la música de maneres molt diferents a com s'havia fet
anteriorment. Aquestes eines van ajudar a trobar noves formes de creació i de comunicació que
trencaven amb les tradicions. La tecnologia va ajudar a explorar nous llenguatges però també va
anar trencant la divisió entre les diferents cultures musicals, unificant conceptes i públics. Quan
parlem de música electrònica o música experimental difícilment podem establir fronteres entre
les diferent tradicions musicals. La música de compositors sorgits de la tradició clàssica com
Iannis Xenakis, Karlheinz Stockhausen, o Pierre Henry no és tant diferent a la música sorgida
d'altres tradicions i creada per músics com Kraftwerk, Brian Eno, Bjork, o Laurie Anderson.

En els inicis del segle XXI ens trobem en un context social i musical nou. Ja no té sentit utilitzar
els conceptes que es feien servir al segle passat per parlar de la música. Segurament les
propostes ja s’havien fet durant el segle XX però és realment ara quan veiem les conseqüències
d'aquells escrits, crisis i experimentacions. Ara tenim un context que permet que moltes de les
revolucions musicals del segle XX tinguin un impacte social.

El so digital en la societat actual

La majoria de les tecnologies de la informació i de les comunicacions que actualment tenim al
nostre abast es van inventar i desenvolupar al llarg de la segona meitat del segle passat. Però no
ha estat fins fa poc quan realment estan a l'abast de molta gent.

Al llarg del segle XX les tecnologies per l'enregistrament i reproducció musical varen ser
fonamentals pel desenvolupament de la música popular. Invents com l'amplificador, el
magnetòfon o el tocadiscs varen definir el context tecnològic de la música popular i varen
permetre el seu èxit social. L'ús d'aquestes tecnologies tant pels músics com per la societat en
general va anar canviant la relació que la societat tenia amb la música i alhora va donar lloc a
músiques molt diferents, impossibles de fer-se sense aquestes tecnologies.

En els anys 1960 i 1970 alguns pocs músics varen tenir accés, en el context de laboratoris de
recerca o centres especialitzats, a eines digitals de producció, possibilitant-los noves formes de
crear i d'interaccionar amb el so i la música. Als anys 1980 aquestes eines ja es podien trobar en
molts estudis professionals i també a nivell d'estudis personals. Però a part de la disponibilitat
d'aquests equipaments, la dificultat més gran era que la seva utilització requeria d'una educació
avançada en informàtica i en tecnologia en general, uns coneixements que molts pocs músics

2n Congrés Internacional de Música
4
tenien. A partir de mitjans dels anys 1990, i especialment en els primers anys d'aquest segle, els
canvis que s'han produït han estat espectaculars. El so digital ja està a tot arreu, sols cal pensar
en la quantitat de dispositius electrònics que tenen altaveus i produeixen sons. Per exemple la
major part d'electrodomèstics i tots els ordinadors, telèfons mòbils, o reproductors de música. El
so electrònic és omnipresent i forma part del nostre paisatge sonor quotidià. Però s'està produint
un canvi, que per la discussió d'aquest article, encara és més rellevant; una part important de la
societat occidental no sols té accés a les tecnologies digitals, també les sap utilitzar i sap crear
sons amb elles. L'alfabetització tecnològica i especialment la informàtica està augmentant molt
ràpidament. La gran expansió d'Internet ha estat decisiva. Mai cap desenvolupament tecnològic
s'havia assimilat tant ràpidament a la societat. Una part cada vegada més gran dels usuaris
d'ordinador, sense tenir una formació específica, tenen la capacitat d'expressar-se a través del so
digital. Aquests usuaris saben crear, editar, emmagatzemar, publicar i distribuir sons i música a
través d'Internet.

L'alfabetització informàtica i la convergència de les eines de tractament dels continguts
multimèdia han estat fonamentals per produir el canvi. Els conceptes darrera el tractament de la
música i del so són semblants als conceptes utilitzats per a tractar imatges, vídeo, o en general
qualsevol contingut digital. En el procés de desenvolupament de les tecnologies digitals s'han
anat estandarditzant formes d'interacció i de representació dels continguts, tant a nivell
d'interfícies com dels conceptes que s'utilitzen. Ja no cal estudiar els manuals per utilitzar la
major part de dispositius o programes informàtics. Els mòbils, els MP3, el programes
multimèdia dels ordinadors, els videojocs, ... tots ells comparteixen les mateixes metàfores
d'interacció. La major part dels joves han crescut amb aquest tipus de dispositius, han assimilat
els fonaments de la interacció amb les tecnologies digitals i tenen la capacitat d'aprendre i
adaptar-se fàcilment als nous aparells i a les seves possibilitats. Havent assimilat els fonaments
de la interacció amb aparells digitals, qualsevol persona és capaç de realitzar tasques per les
quals fa uns vint anys calia haver cursat estudis universitaris especialitzats.

La tecnologia i el seu ús segueixen avançant molt ràpidament. La recerca i la innovació en les
tecnologies de la informació i en particular les que tenen a veure amb els continguts musicals,
estan donant molts resultats pràctics. A partir d'aproximacions que combinen disciplines
tècniques amb altres de les ciències socials i de les humanitats s'està aconseguint que molts
aspectes de la música es puguin analitzar i descriure automàticament. La possibilitat d'extraure
dels enregistraments digitals, de forma automàtica, informació perceptual i semàntica sobre sons
i música està facilitant el desenvolupament d'aplicacions més potents i alhora assequibles per a
la creació, distribució i consum de la música. A més, en el món d'Internet, en molt poc temps els
resultats d'una recerca acadèmica es poden incorporar i posar a prova en aplicacions o serveis
disponibles al Web, accelerant encara més la millora de les tecnologies. Molts d'aquests
avenços encara no estan a l'abast de tothom però vist el progrés actual està clar que l'impacte
social d'aquestes noves recerques està molt a prop.

La nova cultura del so

Al llarg del segle XX diversos compositors i moviments artístics proposaren noves formes
d'expressió que reivindicaven l'especificitat del so i s'allunyaven de les tradicions musicals.
Luigi Russolo en el seu manifest (Russolo, 1913) ja proposava la substitució de la limitació dels
timbres sonors dels instruments de la orquestra pels timbres dels sorolls que es podien generar
amb les tecnologies del moment. John Cage (Cage, 1961) entenia la música com una incursió en
el nostre entorn sonor on tots els sons són vàlids i on no existeix un ordre predeterminat. Pierre
Schaeffer (Schaeffer, 1966) trencava amb el procés de creació musical tradicional proposant
començar amb sons enregistrats i manipular-los electrònicament per apartar-los del seu context
original. Murray Schafer (Schafer, 1977) també trencava la relació entre el so i la seva font
sonora i proposava experiències sonores allunades del context musical tradicional. Fruit
d'aquestes i de moltes altres propostes realitzades al llarg del segle XX, actualment existeix una
cultura de músics, compositors, artistes sonors, investigadors i oients que presten atenció al

2n Congrés Internacional de Música
5
material sonor, al fet de l'escolta i a les possibilitats creatives de l'enregistrament, reproducció i
transmissió del so (Truax, 1984; Cox i Warner, 2004; Rocchesso i Fontana, 2003). En el context
de l'art contemporani el terme d'Art Sonor s’utilitza per a descriure formes de creació artístiques
com instal·lacions sonores, música acusmàtica o música experimental, que tenen el so com a
principal element d'expressió (LaBelle, 2006; Toop, 2004).

De totes maneres quan parlem d'Art Sonor, de Música, o fins i tot d'Art seguim dins les
tradicions culturals i el canvi al que ens estem referint va molt més enllà. La nova cultura del so
es nodreix d'aquestes tradicions però realment s'ha alliberat de molts dels seus llasts. Els
referents i conceptes en els que s'ha basat fins ara l'educació artística ja no són els únics vàlids
per aprendre a expressar-se amb els nous mitjans digitals (Jenkins, 2006). Tampoc són
suficients els conceptes de distribució i consum cultural del passat i la crisi del que s'anomena
indústria musical (Kusek i Leonhard, 2005) és una de les conseqüències d'aquests canvis.

En realitat no podem parlar de crisi ja que estem en un moment de gran vitalitat tant des del
punt de vista artístic, com industrial i de recerca. Les noves formes de producció, distribució i
consum musicals que estan sorgint al voltant d'Internet són l'exemple més clar d'aquesta
vitalitat. Són tantes les noves propostes en tots els àmbits que es fa molt difícil tenir una visió
global del que està passant. Però almenys podem identificar algunes tendències.

A nivell de producció sonora ja hem dit que el gran canvi s'ha produït gràcies al fàcil accés a les
eines digitals de creació. La gran majoria de dispositius electrònics o entorns digitals disposen
tant d'editors de so com de programes de creació musical i alhora són molt accessibles. Moltes
músiques actuals són el resultat de re-mescles d’altres músiques i de processos de creació
col·laboratius i això també ajuda a que l'expressió sonora estigui a l'abast de molta més gent que
mai.

A nivell de distribució la revolució d'Internet ha propiciat l'aparició d'una enorme varietat de
canals i formes de distribució musical. S'han eixamplat els canals tradicionals, com les ràdios o
les botigues de discos, però sobre tot s'han creat noves formes d'accés sols possibles a Internet.
Sistemes de compres digitals amb tot un seguit de noves funcionalitats (ex: iTunes), sistemes
basats en la subscripció a serveis (ex: Napster), entorns d'intercanvi (ex: μTorrent), o comunitats
socials que permeten compartir músiques (ex: Last.fm). Els canals tradicionals de distribució
han quedat obsolets en el nou context tecnològic i s'està experimentant amb nous models de
negoci que han de substituir les indústries musicals que varen néixer de contextos del passat.

A nivell de consum hi ha un canvi cultural fonamental. Ha desaparegut la preponderància del
tocadiscs com a mitjà d'escolta musical i està desapareixent el disc com a objecte musical físic.
La desmaterialització dels enregistraments musicals i la facilitat d'accedir-hi amb els nous
canals de distribució, canvia completament la relació que tenim amb la música. Fa pocs anys per
escoltar un enregistrament primer havíem de comprar el disc en una botiga i ara tenim accés
pràcticament de forma gratuïta i immediata a milers de cançons en el nostre MP3, mòbil,
ordinador, o a través d'Internet. Aquest fet fa que no siguem tant selectius com abans i que
escoltem músiques molt més diverses. Amb aquests nous suports digitals el procés de selecció i
escolta és molt més interactiu, molt més actiu que escollir un CD, posar-lo en l'estèreo i
escoltar-lo sencer. La relació que tenim amb els enregistraments emmagatzemats en els nostres
diferents dispositius digitals és més semblant a la que té un DJ amb els seus materials sonors
que la que teníem fa uns anys amb els nostres discs. L'escolta musical s'apropa més a un procés
de creació que a una escolta passiva, i tot sembla indicar que anirà en augment.

El context sorgit de les noves xarxes socials del Web té unes conseqüències impossibles de
predir. S'han creat dinàmiques socials que donen lloc a formes d'intercanviar experiències,
d'aprendre i d'expressar-se col·lectivament que són radicalment noves. El projecte
Freesound.org (http://www.freesound.org) desenvolupat i mantingut per la Universitat Pompeu
Fabra és un exemple de la potencialitat de les xarxes socials en l'àmbit del so. A partir d'un

2n Congrés Internacional de Música
6
portal web on els usuaris poden compartir sons de forma lliure, no músiques, s'ha creat una
comunitat de més de mig milió de persones interessades en el so i que ha generat propostes
creatives de tot tipus. En aquest nou context de les xarxes socials no hi han tantes barreres ni
diferències culturals com en el passat i s’afavoreixen noves formes de creativitat personal i
col·lectiva.

Podríem dir que el nou context tecnològic i social està tenint un impacte molt gran en la
producció, distribució i consum musicals. Ja no són vàlids els models culturals tradicionals i
estem en un moment molt dinàmic, amb moltes iniciatives creatives, tant individuals com
col·lectives, que estant redefinint completament el concepte de música i el de la seva funció
social.

Conclusions

En aquest article he intentat explicar i posar en context alguns canvis culturals que estan
modificant el paper que la música té en la societat. S'han desenvolupat tot un seguit de
processos socials i culturals radicalment nous, fruit dels nous usos de les tecnologies de la
informació i de les comunicacions. Si l'anàlisi d'aquests processos es fa des d'un punt de vista de
les tradicions, fàcilment arribem a conclusions pessimistes com: la cultura està desapareixent, hi
ha molta música dolenta perquè no hi ha filtres, la indústria musical no pot sobreviure, hem
perdut les tradicions, els músics no poden viure de fer música, ...... Però si l'anàlisi es fa des
d'una visió més oberta, podem arribar a conclusions més esperançadores. Segurament, mai al
llarg de la historia havíem tingut un context cultural tant dinàmic i obert com ara, un context on
la participació social fos tant important. Encara no podem avaluar l'impacte social i cultural
d'aquests canvis, però podem afirmar que el procés és fascinant i que depèn de tots nosaltres
saber aprofitar aquests processos per enriquir culturalment la nostra societat.

Referències

z Cage, John. 1961. Silence: Lectures and Writings. Hanover, NH: Wesleyan
University/University Press of New England, 1961.
z Jenkins, Henry. 2006. Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. NYU
Press.
z Cox, Christoph i Daniel Warner, eds. 2004. Audio Culture: Readings in Modern Music.
New York: Continuum.
z Kusek, David i Gerd Leonhard. 2005. The Future of Music: Manifesto for the Digital Music
Revolution. Ómnibus Press, 2005. .
z LaBelle, Brandon. 2006. Background Noise: Perspectives on Sound Art. New York:
Continuum International.
z Miller, Paul D. (ed) 2008. Sound Unbound: Sampling Digital Music and Culture. The MIT
Press.
z Rocchesso, Davide i Federico Fontana, eds. 2003. The Sounding Object. Edizioni di Mondo
Estremo.
z Russolo, Luigi. 1913. L'arte dei Rumori. Edizioni Futuriste di Poesia. (es troba la versió
anglesa publicada en 1986: The Art of Noises. New York: Pendragon Press).
z Schaeffer, Pierre. 1966. Traité des Objects Musicaux. Paris: Seuil. (darrera edició del 2002)
z Schafer, R. Murray. 1977. The Tunning of the World: Towards a Theory of Soundscape
Design. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1977.
z Toop, David. 2004. Haunted Weather: Music, Silence, and Memory. London: Serpent's Tail.
z Truax, Barry. 1984. Acoustic Communication. New Jersey: Ablex Publishing Corporation,
1984.
z Varèse, Edgard. 1936. “The Liberation of Sound.” article publicat a Contemporary
Composers on Contemporary Music, Expanded Edition, ed. Elliot Schwartz and Barney
Childs, 196-208. New-York: Da Capo, 1998.