El turisme gastronòmic: autenticitat i desenvolupament local en zones rurals

Abstract

Un dels turismes especialitzats que està assolint major importància en l’actualitat és el turisme gastronòmic. L’activitat agrícola i ramadera tradicional en l’àmbit del turisme rural està veient com la pràctica turística li guanya terreny, i en aquest sentit la gastronomia representa la integració dels trets característics del paisatge, tant natural com cultural, d’una destinació. No obstant, l’autenticitat pròpia de cada territori ha de fer front a una globalització cada vegada més ferotge, capaç de fer arribar la cuina i les formes de consum d’un costat a l’altre del món. Davant d’aquesta situació, el patrimoni culinari ha d’actuar com a font de desenvolupament local, sumant els esforços dels diferents sectors econòmics, i lluitant contra l’estacionalitat de la demanda turística. Tot, en un espai on els residents i els turistes puguin conviure de manera sostenible.Food tourism has now become one of the most important specialised tourism niches. Tourism is gaining ground on traditional agricultural and livestock activities in the sphere of rural tourism. Local gastronomy reflects the integration of both the natural and cultural features of a destination. However, the authenticity of each region must deal with an increasingly fierce globalisation capable of bringing cuisine and forms of consumption from one to another side of the world. Culinary heritage must act as a source of local development by combining the efforts of economic sectors and combating seasonality in tourism demand. A balance must be sought to ensure that residents and tourists can live sustainably in a space.Uno de los turismos especializados con mayor relevancia en la actualidad es el gastronómico. La actividad agrícola y ganadera en el ámbito del turismo rural está viendo cómo la práctica turística le gana terreno. En este sentido, la gastronomía representa la integración de los rasgos característicos del paisaje, tanto natural como cultural, de un destino. No obstante, la autenticidad propia de cada territorio debe hacer frente a una globalización cada vez más feroz, capaz de hacer llegar la cocina y las formas de consumo de un lado a otro del mundo. Ante esta situación, el patrimonio culinario debe actuar como fuente de desarrollo local, sumando los esfuerzos de los distintos sectores económicos y luchando contra la estacionalidad de la demanda turística. Todo ello en un espacio donde los residentes y los foráneos puedan convivir de manera sostenible.tourisme gastronomique. Les activités traditionnelles agricoles et d’élevage dans le cadre du tourisme rural voient la pratique du tourisme gagner du terrain sur elles, et en ce sens, la gastronomie d’un lieu représente l’intégration des caractéristiques du paysage, à la fois naturelles et culturelles, d’une destination. Toutefois, l’authenticité particulière à chaque région doit faire face à la mondialisation de plus en plus féroce, capable de porter la cuisine et les modes de consommation d’un bout à l’autre du monde. Dans cette situation, le patrimoine culinaire doit agir comme source de développement local, en s’ajoutant aux efforts des secteurs économiques, et en luttant contre la saisonnalité de la demande touristique. Et ce dans un espace où les résidents et les touristes puissent cohabiter de manière durable.