Desinformación y catástrofes naturales. El caso de la Dana de Valencia en 2024

Abstract

El objetivo de este trabajo es analizar la desinformación relacionada con la dana ―Depresión Aislada en Niveles Altos― en España en el mes de octubre de 2024. El período de estudio se estableció desde el 29 de octubre (fecha de la catástrofe) hasta el 17 de noviembre del mismo año y se analizaron las verificaciones publicadas por cuatro de las principales organizaciones de fact-checking españolas: Newtral, Verificat, Efe Verifica y Maldita. Desde un punto de vista metodológico, entre los objetivos específicos de esta investigación figuran: 1. Estudiar la evolución temporal de las narrativas de desinformación en los 20 días posteriores al evento. 2. Analizar el papel de actores influyentes y creadores de contenido en redes sociales en la diseminación de bulos sobre la dana. El instrumento metodológico incluye variables relacionadas con la evolución temporal; los formatos y narrativas de la desinformación, así como su intencionalidad; las instituciones y/o personas blanco de los bulos; y los agentes responsables de su propagación. La evolución temporal de la desinformación durante los 20 días posteriores a la dana en Valencia refleja un patrón característico de las crisis, en el que los niveles más altos de generación de bulos se concentran en la fase inmediata posterior al acaecimiento de la catástrofe.L'objectiu d'aquest treball és analitzar la desinformació relacionada amb la dona ―Depressió Aïllada en Nivells Alts― a Espanya el mes d'octubre del 2024. El període d'estudi es va establir des del 29 d'octubre (data de la catàstrofe) fins al 17 de novembre del mateix any i es van analitzar les verificacions publicades per quatre de les principals organitzacions de fact i Maleïda. Des d‟un punt de vista metodològic, entre els objectius específics d‟aquesta investigació figuren: 1. Estudiar l‟evolució temporal de les narratives de desinformació en els 20 dies posteriors al‟esdeveniment. 2. Analitzar el paper dactors influents i creadors de contingut en xarxes socials en la disseminació de bulls sobre la dana. Linstrument metodològic inclou variables relacionades amb levolució temporal; els formats i narratives de la desinformació, així com la seva intencionalitat; les institucions i/o persones blanc dels bulls; i els agents responsables de la propagació. L'evolució temporal de la desinformació durant els 20 dies posteriors a la dona a València reflecteix un patró característic de les crisis, en què els nivells més alts de generació de bulls es concentren en la fase immediata posterior a l'esdeveniment de la catàstrofe.The aim of this research is to analyze the disinformation related to DANA - Isolated Depression at High Levels - in Spain in the month of October 2024. The study period was established from October 29 (date of the catastrophe) to November 17 of the same year and the verifications published by four of the main Spanish fact-checking organizations were analyzed: Newtral, Verificat, Efe Verifica and Maldita. From a methodological point of view, among the specific objectives of this research are: 1. To study the temporal evolution of disinformation narratives in the 20 days following the event. 2. To analyze the role of influential actors and creators on social networks in the dissemination of hoaxes about DANA. The methodological instrument includes variables related to temporal evolution; the formats and narratives of disinformation, as well as its intentionality; the institutions and/or people targeted by the hoaxes. The temporal evolution of disinformation during the 20 days following the catastrophe in Valencia reflects a characteristic pattern of crises, in which the highest levels of hoax and disinformation generation are concentrated in the immediate phase following the disaster occurs.