Efectes de la suburbanització i la immigració internacional en l’evolució recent de la fecunditat a Catalunya: un estudi territorial a escala local

Abstract

L’objectiu d’aquest article és analitzar l’evolució de la fecunditat catalana en el període 2000-2011, i especialment les seves diferències territorials a escala local. Per això, s’han calculat indicadors d’intensitat i calendari per als municipis catalans de més de deu mil habitants i les quatre restes provincials, és a dir, per a 125 unitats d’anàlisi diferenciades. Com a possibles hipòtesis explicatives s’han considerat la fecunditat diferencial segons la nacionalitat de les mares i l’impacte de les migracions internes. Els resultats mostren que les diferències de fecunditat observades en l’àmbit municipal no responen tant a les diferències entre espanyoles i estrangeres ni al pes de la població estrangera a cada municipi, com a l’arribada de migrants interns (parelles joves en edat reproductiva) i al percentatge de població d’origen africà. Finalment, destaca el cas de Barcelona per la seva baixa fecunditat independentment de la nacionalitat.This article endeavours to analyse recent fertility changes in Catalonia, focusing on locallevel spatial differences. To this end, fertility indicators for the 121 Catalan municipalities with more than ten thousand inhabitants, and four other geographical units grouping those with less than ten thousand inhabitants, have been studied. The differences between autochthonous and foreign women and the impact of internal migrations are considered as potential explanatory factors. The results show that neither fertility differences between Spaniards and foreign women, nor the distribution of foreigners within each municipality, would explain local-level fertility variations. Instead, the internal migration of young couples wanting to expand their families, and the settlement of more fertile African women seem to be the most plausible explanatory factors. Finally, it is interesting to note that, regardless of the nationality of the women analysed, the city of Barcelona has low and stable fertility levels throughout the period analysed.El objetivo de este artículo es el análisis de la evolución reciente (período 2000–2011) de la fecundidad y de sus diferencias territoriales dentro de Cataluña, utilizando como argumentos interpretativos la fecundidad diferencial según la nacionalidad y el impacto de las migraciones internas. Con este objetivo, se han calculado indicadores de intensidad y calendario de la fecundidad para 125 unidades geográficas: los 121 municipios catalanes de más de diez mil habitantes, más los cuatro restos provinciales. Los resultados obtenidos muestran que las diferencias de fecundidad en el ámbito municipal no responden al peso de la población extranjera en cada municipio ni a las diferencias de fecundidad de esta con las españolas. En cambio, la migración interna de parejas jóvenes en edad reproductiva, más la presencia de mujeres africanas, más fecundas, es lo que marca las pautas espaciales de fecundidad. Finalmente, sobresale la baja fecundidad en la ciudad de Barcelona, independientemente de la nacionalidad de su población femenina.Cet article veut analyser l’évolution récente (période 2000-2011) de la fécondité catalane, en portant une attention particulière aux différences géographiques à l’échelle la plus locale possible. L’impact des migrations internes et de la fécondité distinctive selon la nationalité sont deux aspects que nous étudions aussi car ils constituent de possibles explications à ces différences. Pour cela, nous avons calculé des indicateurs d’intensité et un calendrier de la fécondité pour 125 unités géographiques différentes : 121 communes catalanes avec plus de 10 mille habitants en 2011, ainsi que les quatre ensembles provinciaux contenant les communes de moins de 10 mille habitants. Les résultats obtenus montrent que les différences de fécondité à niveau local ne reflètent pas le poids de la population étrangère dans chaque commune. En revanche, les deux facteurs les plus explicatifs sont la migration interne de couples jeunes en âge reproductif et la présence de femmes africaines, plus fécondes. Finalement, la ville de Barcelone apparait comme une île de fécondité très basse et stable, indépendamment de la nationalité de sa population féminine.