Estilo de socialización parental y fracaso escolar en la eso: una nueva mirada

Abstract

El fracàs escolar persisteix en el sistema educatiu com una roca difícil de remoure. En un país desenvolupat com el nostre, on s’han aconseguit quotes d’escolarització plena en les etapes obligatòries, diversos indicadors del fracàs segueixen afectant a un nombre elevat d’alumnes i posen de manifest que, en els darrers anys, els propòsits de reduir-lo de forma significativa i estable s’estan estancant (inclús retrocedint). El sistema educatiu deixa enrere un terç dels alumnes, són els que obtenen resultats desencisadors: aquests alumnes repeteixen curs però els seus nivells de rendiment no milloren, per tant, la mesura estrella per combatre el fracàs es demostra poc eficaç i s’han de crear noves vies d’anàlisi i tractament d’aquesta dificultat vigent.\r\rAquesta tesis pretén explorar la relació que existeix entre l’estil de socialització parental que perceben els fills adolescents i el seu rendiment acadèmic com a alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria. En la intersecció d'ambdós fenòmens trobem la hipòtesi que dona consistència a la present recerca: l'estil de socialització parental influeix de forma significativa en el rendiment acadèmic. \r\rL’estudi està orientat a la presa de decisions, utilitza dades quantitatives de caràcter transversal i és correlacional. La mostra està composta per 288 alumnes d’un centre de secundària públic de la província de Tarragona i el treball de camp es va realitzar durant el 2n. trimestre del curs 2010/2011. El disseny d’investigació respon a la finalitat de definir fins a quin punt estan influint la variable predictora (estil de socialització parental) en la criteri (resultats acadèmics).\r\rEl resultat primordial al que s’arriba és que la variable acceptació/implicació dels pares es troba significativament vinculada al rendiment (evidència que deixa al descobert una línia d’actuació familiar de gran potencial). L’estudi aconsegueix confirmar i delimitar la correlació intuïda entre i subratlla l’àmbit familiar com un nou espai de preocupació pedagògica per explicar i intervenir sobre el fracàs escolar.