El reto de compactar la periferia residencial contemporánea: densificación eficaz, centralidades selectivas y diversidad funcional

Abstract

Objetivo: Recuperar y enriquecer el debate disciplinar sobre la revitalización de la periferia de baja densidad, para que la práctica del planeamiento urbano experimente un cambio de ciclo que permita transformar en ciudad los fragmentos residenciales -desnutridos socio-funcionalmente y, en no pocos casos, a medio concluir- heredados del explosivo proceso de urbanización experimentado durante la última burbuja inmobiliaria. Metodología: El sistema de ciudades del litoral de Andalucía se ha utilizado como caso de estudio para constatar las tendencias dispersivas que han caracterizado la metamorfosis de la ciudad española en las últimas décadas. A continuación, se analiza la deriva cuantitativa del «concepto institucionalizado de ciudad compacta» -centrada en establecer umbrales mínimos de densidad residencial- revelando un posicionamiento nostálgico sobre un tipo de ciudad de imposible restauración, ante la ausencia de atributos de urbanidad que muestra la periferia residencial contemporánea. Conclusiones: Robustecer este fenotipo territorial con una densificación eficaz, es un antídoto necesario para combatir su enfermiza «condición anoréxica», pero no suficiente para crear la intensidad urbana que precisa su revitalización. Para ello, hay que insertar centralidades selectivas proveedoras de un espacio público significativo que, además de diversidad social, proporcionen una batería de servicios que garanticen autosuficiencia en la vida cotidiana de estos asentamientos. Originalidad: El artículo pretende proporcionar directrices que oxigenen el planeamiento urbano actual, priorizando la contención en el consumo de territorio y la revitalización de los espacios residenciales periféricos de última generación.Objectiu: Recuperar i enriquir el debat disciplinar sobre la revitalització de la perifèria de baixa densitat, perquè la pràctica del planejament urbà experimenti un canvi de cicle que permeti transformar en ciutat els fragments residencials -desnutridos soci-funcionalment i, en no pocs casos, a mig concloure- heretats de l'explosiu procés d'urbanització experimentat durant l'última bombolla immobiliària. Metodologia: El sistema de ciutats del litoral d'Andalusia s'ha utilitzat com a cas d'estudi per constatar les tendències dispersives que han caracteritzat la metamorfosi de la ciutat espanyola en les últimes dècades. A continuació, s'analitza la deriva quantitativa del «concepte institucionalitzat de ciutat compacta» -centrada en establir llindars mínims de densitat residencial- revelant un posicionament nostàlgic sobre un tipus de ciutat d'impossible restauració, davant l'absència d'urbanitat que mostra la perifèria residencial contemporània. Conclusions: Enrobustir aquest fenotip territorial amb una densificació eficaç, és un antídot necessari per combatre la seva malaltissa «condició anorèxica», però no suficient per crear la intensitat urbana que precisa la seva revitalització. Per a això, cal inserir centralitats selectives proveïdores d'un espai públic significatiu que, a més de diversitat social, proporcionin una bateria de serveis que garanteixin autosuficiència en la vida quotidiana d'aquests assentaments. Originalitat: L'article pretén proporcionar directrius que oxigenin el planejament urbà actual, prioritzant la contenció en el consum de territori i la revitalització dels espais residencials perifèrics d'última generació.Objective: Recover and enrich the disciplinary debate on the revitalization of the low-density periphery, so that the practice of urban planning undergoes a change of cycle that allows the transformation of the residential fragments - socio-functionally undernourished and, in a few cases, half completed - inherited from the explosive urbanization process experienced during the last real estate bubble into a city. Methodology: The cities system on the Andalusian coast has been used as a case study to verify the dispersive tendencies that have characterised the metamorphosis of the Spanish city in recent decades. The quantitative drift of the "institutionalized concept of the compact city" - focused on establishing minimum thresholds of residential density - is analysed, revealing a nostalgic positioning on a type of city that is impossible to restore, in view of the absence of urbanity attributes shown by the contemporary residential periphery. Conclusions: Strengthen this territorial phenotype with effective densification is a necessary antidote to combat its sickly "anorexic condition", but not enough to create the urban intensity that its revitalization needs. For this, it is necessary to insert selective centralities that provide a significant public space that, in addition to social diversity, offers a battery of services that guarantee self-sufficiency in the daily life of these settlements. Originality: This article aims to provide guidelines that oxygenate the current urban planning, prioritizing the containment in the consumption of territory and the revitalization of peripheral residential spaces of the latest generation.