Amb la difusió de les xarxes socials i de les tecnologies mòbils, els museus poden enriquir el seu poder de comunicació i promoció, tot establint un diàleg constant i ubic amb el públic. Els museus catalans no sempre han estat capaços d'assumir totalment el repte d'aquesta revolució, tot posicionant-se de manera ambivalent entre el rebuig i l'entusiasme, sovint seguint el flux ràpid de la societat digital sense una estratègia veritable. L'objectiu d'aquest treball és entendre de quina manera els museus estan aprofitant les plataformes socials. Es basa en l'anàlisi empírica i comparativa d'una mostra de trenta-set museus catalans d'art, dividits en quatre províncies, durant l'octubre i novembre de 2015. A partir de les dades obtingudes, s'ha enfocat l'estudi a les plataformes més utilitzades pels museus: Facebook (84 %) i Twitter (78 %). Aquesta investigació aporta una mirada empírica i actualitzada sobre l'ús de les xarxes socials per part dels museus i posa un accent especial en la distinció necessària entre els museus més importants de la ciutat de Barcelona i la resta de museus catalans. L'escenari que presenten els resultats es caracteritza per la presència de bons exemples d'èxit, juntament amb un gran nombre de museus que se troba a l'inici d'un ús conscient i exitós de les xarxes socials, així com casos d'absència total d'altres museus a la xarxa.
CITATION STYLE
Satta, F. (2016). Catalan art museums and social networks. Analysis of presence and performance. Anàlisi, (54), 109. https://doi.org/10.7238/a.v0i54.2938
Mendeley helps you to discover research relevant for your work.