Una comunicació tècnica està relacionada amb la transmissió d'un missatge xifrat, codificat, organitzat i redactat mitjançant un llenguatge compartit entre un emissor i un receptor. L'objectiu d'aquest flux de comunicació requereix que el receptor pugui descodificar i entendre el missatge, perquè activi una reacció o resposta en consonància amb la finalitat que l'emissor pretén. En aquest article aportem les directrius d'un estudi sobre la manera i la forma que utilitzen les persones que intervenen en un flux de comunicació específic, per transmetre els paràmetres estètics o tècnics que configuren les diverses tasques d'un procés de disseny gràfic. Amb aquesta finalitat, analitzem i diferenciem de l'estructura de treball d'aquest procés: les tasques subjectives, des de les quals es modelen les idees creatives que configuren una proposta de disseny; de les tasques objectives, a partir de les quals es materialitza una proposta de disseny a través del saber fer de l'ofici i la tecnologia gràfica de la qual es disposa. I concloem amb l'exposició de les bases del projecte nacional de l'AENOR Associació Espanyola de Normalització, sobre la normalització de les tasques tècniques d'un procés de disseny gràfic, a través de la configuració, validació i formalització de les característiques tècniques dels productes gràfics impresos per a la seva producció industrial.
CITATION STYLE
Pozo Puértolas, R. (2017). Comunicación técnica: modo y forma. Grafica, 5(10), 125. https://doi.org/10.5565/rev/grafica.77
Mendeley helps you to discover research relevant for your work.