Medicamentos esenciales, patentes y licencias obligatorias: Doha no es la respuesta

Abstract

És freqüent buscar en la Declaració de Doha (Organització Mundial del Comerç, 2001) una base per a la protecció de la salut pública mundial confiant en les llicències obligatòries (compulsory license). Però no ens enganyem, perquè es tracta d’un acord impulsat per l’anomenada BigPharma en el mateix moment en què arrasava els drets dels països en vies de desenvolupament, que no acceptaven les patents sobre productes farmacèutics. L’objectiu del nostre treball és mostrar que les patents d’invenció en el camp farmacèutic consagren drets patrimonials clarament incompatibles amb el dret universal a la salut i, en certa manera també, a la vida. És absurd fer competir el dret humà a la salut amb els drets patrimonials de protecció de creacions intel·lectuals, fins i tot reconeixent les esmenes de Doha.