Coparentalitat i custòdia compartida a Catalunya

Abstract

L’article aborda la problemàtica de la custòdia compartida legal dels fills menors d’edat en el postdivorci dins d’un context de creixent diversitat de les pràctiques parentals. S’hi presenta el marc sociojurídic actual existent a Espanya i a Catalunya entorn de la figura jurídica i la pràctica de la custòdia compartida. A més, s’hi analitzen les dades de sentències judicials de nul·litats, separacions i divorcis en referència al període 2007-2012 procedents de l’INE sobre Catalunya i uns altres territoris de l’Estat espanyol. En els resultats, hi destaca l’especificitat de Catalunya en el context de l’Estat espanyol, amb nivells més alts de divorci, consens entre els cònjuges i custòdia compartida. Concloem que el formidable increment de la custòdia compartida es podria explicar per l’adaptació de la pràctica judicial a nous models de coparentalitat en el predivorci. S’hi planteja la necessitat d’avançar en la recerca qualitativa per conèixer l’impacte real de la custòdia compartida en la vida quotidiana dels nens i els seus progenitors, perquè interpretem que, en la pràctica, aquesta figura jurídica conté i amaga acords ben diversos i crea escenaris molt complexos en el postdivorci.The paper addresses the issue of legal custody of minor children after divorce in a context of increasing diversity of parental practices. We present a socio-legal framework that currently exists in Spain and Catalonia around the legal entity and practice of shared custody. Judiciary data obtained from INE on “Decrees of annulments, separations and divorces” are analyzed for Catalonia and other Spanish regions (2007-2012). The results highlight the uniqueness of Catalonia in the context of the Spanish State with the highest levels of divorce, fewer disputed judgements and higher rates of shared custody. We conclude that the sharp increase in shared custody could be due to the adaptation of the judicial practices to new models of co-parenting before divorce. This raises the need for qualitative research to study the real impact of shared custody on the daily lives of children and their parents, as we construe that shared custody agreements contain diverse and complex situations that are created after divorce.El artículo aborda la problemática de la custodia compartida legal de los hijos menores de edad después del divorcio en un contexto de creciente diversidad de las prácticas parentales. Se presenta el marco sociojurídico actual existente en España y en Cataluña en torno a la figura jurídica y a la práctica de la custodia compartida. Además, se analizan los datos de sentencias judiciales de nulidades, separaciones y divorcios en el periodo 2007-2012 procedentes del INE en Cataluña y otros territorios del Estado español. Los resultados destacan la especificidad de Cataluña en el contexto del Estado español, con niveles más altos de divorcio, de consenso entre los cónyuges y de custodia compartida. Concluimos que el formidable incremento de la custodia compartida podría ser el resultado de la adaptación de la práctica judicial a nuevos modelos de coparentalidad en el predivorcio. Se plantea la necesidad de avanzar en la investigación cualitativa para conocer el impacto real de la custodia compartida en la vida cotidiana de los niños y sus progenitores, ya que interpretamos que, en la práctica, esta figura jurídica contiene y esconde acuerdos muy diversos y crea escenarios muy complejos en el postdivorcio.Le document aborde la question de la garde partagée des enfants mineurs après le divorce dans un contexte de diversité croissante des pratiques parentales. Nous présentons le cadre socio-juridique qui existe actuellement en Espagne et en Catalogne autour de la figure juridique et la pratique de la garde partagée. Des données judiciaires obtenus par l’INE sur « Décrets d’annulations, séparations et divorces » sont analysés pour la Catalogne et d’autres régions d’Espagne (2007-2012). Les résultats soulignent ce qui est spécifié en Catalogne, dans le cadre de l’État espagnol, avec des niveaux plus élevés de divorce, consensus entre les conjoints et garde partagée. Nous concluons que l’augmentation de la garde partagée peut être le résultat de l’adaptation de la pratique juridique à nouveaux modèles de coparentalité avant le divorce. Cela soulève la nécessité d’étendre la recherche qualitative pour étudier l’impact réel de la garde partagée sur la vie quotidienne des enfants et de leurs parents, que nous interprétons, et que les accords de garde partagée contiennent des situations diverses et complexes qui sont créées après le divorce.