La transferència de la formació permanent del professorat. Estudi de casos

Abstract

La nostra experiència professional en la docència i en la direcció d’una escola d’Infantil i Primària, i sobretot en l’àmbit de la formació permanent com a assessor i formador del Departament d'Ensenyament i de l'Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), fa que tinguem la percepció que els esforços que es dediquen curs rere curs, per part dels equips de docents dels centres educatius, en l’elaboració i posterior participació en els plans de formació del professorat del centre i el cost econòmic dels recursos que s’inverteixen per part de l’Administració Educativa en la constitució i formació d’equips de formadors per tal que exerceixin la seva docència o assessorament en els centres educatius, no incideixen d’una manera prou eficaç i amb garanties de perdurabilitat en la pràctica docent a les aules.L’interès en aquest camp ja ha tingut un precedent en la realització del treball de fi d’estudis del màster de “Formació de Professionals de la Formació”, que tenia com a objectiu principal saber quina era la percepció que tenen els docents d’Infantil i Primària de dues escoles públiques de Tarragona sobre la transferència de la formació permanent a la seva pràctica educativa a l’aula i la incidència que tenia en el seu desenvolupament professional.