QUALIDADE DE RAÍZES DE BATATA-DOCE EM FUNÇÃO DAS CULTIVARES E DO ARMAZENAMENTO

Abstract

Resum El color és una eina impres cin di ble a l'hora de crear ani ma ci ons, per so nat ges i entorns 3D. A més, per met expres sar emo ci ons i con cep tes, donar infor ma ció, gene rar atmos fe res i mos trar la psi co lo gia dels per so nat ges. La teo ria del color ens explica qui nes cir cums tàn cies fan pos si ble l'exis tèn cia dels colors i com els per ce bem. La natu ra lesa del color s'estu dia des de dife rents pers pec ti ves: des de la teo ria física s'expli quen les cir cums tàn cies físi ques de la natura que gene ren el feno-men del color; des de la per cep ció, quins són els aspec tes fisi o lò gics que ens hi fan recep-tius, i des de la psi co lo gia del color, com ens afecta i ens sug ge reix estats d'ànim, sen sa-ci ons i con cep tes. En la per cep ció del color inter ve nen ele ments de la fisi o lo gia humana, els quals fan pos si ble el pro cés de visió; són els següents: El nervi òptic és l'encar re gat de trans me tre els impul sos elèc trics al cer vell. La còr nia és una mem brana trans pa rent situ ada en la part ante rior del glo bus ocu-lar. La retina és la mem brana més interna de l'ull i està for mada per pro lon ga ci ons del nervi òptic. A la retina es tro ben unes cèl·lules ano me na des cons i bas tons, que són cèl·lules foto sen si bles que reac ci o nen de manera dife rent segons la lon gi tud d'ona de la radi a-ció que els arribi. Els cons i els bas tons envien impul sos elèc trics que són inter pre tats pel cer vell. L'iris és el disc situat entre la còr nia i el cris tal·lí, i cons ti tu eix el dia fragma de l'ull. El seu ori fici cen tral es diu pupil·la, a tra vés de la qual passa la llum. El cris tal·lí està cons ti tuït per fibres trans pa rents i actua com una lent bicon vexa que divi deix l'ull en dues càme res. L'humor vitri és una massa gela ti nosa que es troba entre la mem brana hia loide i la retina. En el pro cés de la visió i la per cep ció del color, les cèl·lules foto sen si bles reac ci o nen a les lon gi tuds d'ona de la llum que passa per la pupil·la. La reac ció de les cèl·lules es con-ver teix en impul sos ner vi o sos que s'envien al cer vell. Els impul sos són inter pre tats pel cer-vell i ens pro du ei xen la sen sa ció de color. La teo ria física del color explica com aquest és una pro pi e tat de la llum, i que es pro-du eix per una refle xió de la llum en els objec tes. L'espec tre lumí nic està for mat per nom bro ses ones elec tro mag nè ti ques, que tenen dife rents lon gi tuds d'ona. El nos tre ull pot veure una gamma limi tada de lon gi tuds d'ona, que s'ano mena espec tre visi ble. Dins de l'espec tre visi ble tenim tots els colors que veiem al món real. Els objec tes, segons la seva qua li tat matè rica, reflec tei xen una part de les ones i absor-bei xen d'altres. Les ones que reflec tei xen els objec tes són les que nosal tres per ce bem, i per tant són les que ens fan per ce bre un objecte d'un deter mi nat color.