La formación de investigadores con tecnologías digitales: una revisión sistemáticade la literatura especializada

Abstract

La educación superior es uno de los tipos de educación más influidos por las tecnologías digitales. Esta situación, al tiempo que presenta varias ventajas, también impone muchos desafíos. La educación de tipo superior en México se conforma por tres niveles: técnico superior, licenciatura y posgrado. En los estudios de posgrado es donde se forman, propiamente, los investigadores en ciernes. No obstante, no existe abundante literatura especializada sobre los desafíos que impone las tecnologías digitales para formar a los investigadores en, relativamente, poco tiempo (de uno a cuatro años). Este estudio documental aplicó el método de investigación llamado Revisión Sistemática para identificar los hallazgos más relevantes que los especialistas han analizado sobre el uso de las tecnologías digitales por parte de los investigadores en formación. La Revisión Sistemática se realizó en cuatro fases: búsqueda documental en bases de datos científicos, descripción de los criterios de inclusión y exclusión de textos, análisis y categorización y, finalmente, discusión y propuesta. Los resultados más relevantes sugieren que los investigadores en formación lidian con varios problemas al momento de usar tecnología digital, entre los que destacan: la preparación incorrecta de los espacios de trabajo para la producción de conocimiento; la necesidad de generar articulaciones espontáneas entre las herramientas digitales disponibles, vigentes e interoperables; y la configuración adecuada de las redes de investigación, entre otros. Finalmente, se propone un proceso de uso de las tecnologías digitales que recorre, de forma itinerante, tres etapas durante la formación del investigador: preparación, uso y distribución.L’educació superior és un dels tipus d’educació més influïts per les tecnologies digitals. Aquesta situació, al mateix temps que presenta diversos avantatges, també imposa molts desafiaments. L’educació de tipus superior a Mèxic es conforma per tres nivells: tècnic superior, llicenciatura i postgrau. En els estudis de postgrau és on es formen, pròpiament, els investigadors en germen. No obstant això, no hi ha abundant literatura especialitzada sobre els desafiaments que imposen les tecnologies digitals per a formar els investigadors en, relativament, poc temps (d’un a quatre anys). Aquest estudi documental va aplicar el mètode d’investigació anomenat revisió sistemàtica per identificar les troballes més rellevants que els especialistes han analitzat sobre l’ús de les tecnologies digitals pels investigadors en formació. La revisió sistemàtica es va dur a terme en quatre fases: cerca documental en bases de dades científiques, descripció dels criteris d’inclusió i exclusió de textos, anàlisis i categorització i, finalment, discussió i proposta. Els resultats més rellevants suggereixen que els investigadors en formació breguen amb diversos problemes en el moment d’usar tecnologia digital, entre els quals destaquen: la preparació incorrecta dels espais de treball per a la producció de coneixement; la necessitat de generar articulacions espontànies entre les eines digitals disponibles, vigents i interoperables; i la configuració adequada de les xarxes d’investigació, entre altres. Finalment, es proposa un procés d’ús de les tecnologies digitals que recorre, de manera itinerant, tres etapes durant la formació de l’investigador: preparació, ús i distribució.Higher education is one of the types of education most influenced by digital technologies. This situation, while presenting several advantages, also imposes many challenges. Higher education in Mexico is made up of three levels: senior technician, graduate and postgraduate. In postgraduate studies it is where budding researchers are mean to be properly trained. However, there is no abundant literature on the challenges that digital technologies impose to train budding researchers in a relatively short period of time (from one to four years). This documentary study applied the research method called Systematic Review to identify the most relevant findings that specialists have analysed about the use of digital technologies by budding researchers in training. The Systematic Review was carried out in four phases: documentary search in scientific databases, description of the inclusion and exclusion criteria of texts, analysis and categorization and, finally, discussion and proposal. The most relevant results suggest that researchers in training deal with several problems when using digital technologies, such as: the inappropriate preparation of workspaces for the production of knowledge; the need to generate spontaneous articulations between the available, current and interoperable digital tools; and the inappropriate configuration of research networks, among others. Finally, we propose a process of use of the digital technologies that works with three stages during the researcher's training: preparation, use and distribution.