Dorothy Hodgkin

Abstract

Annals de Medicina 2011; 94: 41-46. 41 "Hi havia quelcom màgic en la seva persona. No tenia enemics, ni tan sols entre les persones a qui havia tirat per terra les idees científiques, ni entre les que tenien opinions polítiques completament oposades. De la mateixa manera que la càmera de raigs X posava al descobert la bellesa intrínseca que s'amaga sota l'aspra superfície de les coses, el tracte amable i cordial feia aflorar en tothom un fons de bondat, fins i tot en els científics més desagra-dables. Les seves visites al laboratori eren meravelloses, com si hagués arribat la primavera. Dorothy serà recor-dada com una gran química i una persona amable, pieto-sa i tolerant, que estimava la gent, i una protagonista fidel de la pau". Max Perutz Dorothy Mary Crowfoot va començar la carrera científi-ca en una escola per a fills de pares liberals amb pocs recursos i als deu anys va anar a classe a la rectoria de Beccles a Suffolk (Regne Unit), on els professors, amb l'objectiu d'ensenyar ciència d'una manera liberal, basa-ven la majoria de les classes en pràctiques. Dorothy va quedar fascinada en veure els cristalls blaus de sulfat de coure i ella mateixa va escriure més tard: "des d'alesho-res la química i els cristalls em captivarien per sempre". Dorothy Mary Crowfoot va néixer el 12 de maig de 1910 al Caire on, durant els primers anys de vida, la seva família va gaudir d'una vida típica d'anglesos expatriats que administraven les colònies de l'imperi Britànic. Vivien confortablement al Caire, "amb vista a les piràmi-des", on el pare, John Crowfoot, treballava per al Departament d'Educació a Egipte. La feina del pare, arqueòleg, especialista en els clàssics i responsable de les escoles a les zones d'interès de l'imperi Britànic (en aquell temps en l'etapa més expansionista), obligava generalment que Dorothy i les seves germanes veiessin els seus pares solament uns quants mesos l'any. Això va marcar Dorothy, que era la gran, per a tota la vida i la va incitar a desenvolupar un esperit independent. Del Caire es van traslladar a Khartum, al Sudan. "Encara veig Abu Simbel al capvespre, a la riba del Nil, i els miratges del desert als voltants de Khartum", escriuria més tard en una autobiografia. Quan no eren a Àfrica, la casa familiar, sovint sense els pares, era a Geldeston, prop de Norfolk, a Anglaterra. Va ésser allà on la mare de Dorothy, Molly, potser arran de la seva frustració per no haver pogut estu-diar medicina, es va dedicar de ple a donar suport a la passió de Dorothy per la química. Li va comprar diverses publicacions que recollien seminaris de Sir William Bragg de la Royal Institution, titulats Sobre la naturalesa de les coses. L'elegant introducció va emocionar la molt impressionable Dorothy, que més tard escriuria: "Ens hem d'adonar que, en certa manera, en els últims vint-i-cinc anys ens han regalat uns ulls nous. Els descobri-ments sobre la radioactivitat i els raigs X ho han canviat tot. Ara podem concebre moltes coses que abans ens eren impossibles, podem veure un món nou fascinant, que tan sols espera que el desemmascarem. [...] En termes generals , el descobriment dels raigs X ens ha millorat el sen-tit de la vista unes mil vegades i ara som capaços de veure els àtoms individuals i les molècules". El 1928 la van acceptar al programa de química del college femení Somerville d'Oxford. D'això se'n va assabentar per tele-grama, que li va arribar a casa de l'àvia, a Sanremo (Itàlia), on es preparava per a una expedició arqueològica a Jordània codirigida pel seu pare. Aquesta expedició li va proporcionar la possibilitat d'experimentar per si mateixa la passió per l'exploració del món antic que tant captiva-va els seus pares. A Gerasa va descobrir que els mosaics seguien uns patrons simètrics que la van encisar i que van resultar una preparació idònia per al que hauria de fer més tard, quan examinés l'ordre tridimensional dels cristalls. Així, doncs, va arribar amb divuit anys a Somerville i amb una maduresa i una experiència que sobrepassaven àmpliament les típiques de les noies de la seva edat. Malauradament, en aquella època a Oxford no hi havia gaires oportunitats per a les dones. Si bé ja feia cinquanta anys que hi deixaven estudiar dones, no els havien donat