És prometedor el futur de l’aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE-CLIL) a la llum de la recerca?

Abstract

L’aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE-CLIL) no és pas nou i és hereu dels molt recercats programes d’immersió, educació bilingüe i ‘content-based’.... Mentre que la darrera recerca en contextos de segones llengües com a el nord-americà passa per la caracterització dels programes d’excel.lència, en contextos de llengües estrageres com l’europeu, la recerca empírica és encara exigua. A Nord-Amèrica, els programes amb més èxit tenen força denominadors comuns: des de la seva longetivitat a la molt alta competència i coordinació dels seus docents (veure Navés, 2009). Els primers resultats de la recerca a Europa apunten que els alumnes que han cursat una assignatura en llengua estrangera atrapen aquells estudiants de llengües estrangeres que estan d’un a tres cursos per davant. Malgrat els esperançadors resultats a curt termini, hem de ser molt cauts en el potencial de CLIL si realment aspirem a que la competència final dels nostres alumnes a Europa passi de nivells intermitjos a nivells molt més avançats, donat que tal com s’ha portat a la pràctica CLIL a Europa no reuneix moltes de les característiques dels programes que internacionalment han tingut èxit.