Usos i abusos de la creativitat. Sociologia dels processos creatius, transicions a l’entorn digital i polítiques creatives

Abstract

RESUM La creativitat és una noció que genera una creixent atenció en les ciències socials. Una atenció que corre paral·lela al debat sobre les potencialitats per al desenvolupament econòmic i social de la creativitat com a habilitat professional o com a indústria. No obstant això, de forma creixent sorgeixen lectures crítiques dels abusos d'aquest concepte per a legitimar una digitalització abrupta del camp cultural i la instrumentalització de la cultura per interessos econòmics. Aquest article, a partir de les aportacions de diversos autors de la sociologia (Bourdieu, Collins i Menger) intenta replantejar en quines condicions es pot desenvolupar la creativitat i com el marc de la digitalització i la instrumentalització està alterant-no sempre en un sentit positiu-les estructures i els marcs d'interacció del camp artístic que afavoreixen el desenvolupament de la creativitat. Paraules clau: creativitat, política cultural, digitalització, elefants blancs. ABSTRAcT. Uses and Abuses of Creativity. The Sociology of Creative Processes, Digital Transitions and Creative Policies The notion of creativity has attracted growing iattention in the social sciences. This interest runs parallel to the debateon creativity's potential for the economic and social development of professional skills and cultural industries. However, criticalinterpretations of this concept have arisen because, as some commentators have argued, it may be used to legitimise abrupt digitisation and instrumentalisation of culture, supported by economic interests. This paper compares the contributions made by several cultural sociologists (Bourdieu, Collins and Menger), who attempt to rethink under what conditions creativity can flourish, and how the digital paradigm and its instrumentalisation is altering (not always positively) the cultural structures and interaction frameworks that foster creativity.