La comunicación conflictiva en situaciones de violencia de género: detección de los rasgos de violencia verbal del agresor en el testimonio de la víctima

Abstract

Según la Organización Mundial de la Salud (OMS, 2013), la violencia infligida por la pareja supone una de las formas más comunes de violencia contra la mujer y constituye un problema social del que hay que concienciar a la población, para su «sensibilización, prevención y detección» (Gobierno de España, 2004: 11). Sin embargo, no abundan los estudios sobre cómo el lenguaje canaliza esa violencia en el contexto de las relaciones vivenciales de proximidad alta, en general, y de pareja en particular. El objetivo de este trabajo es identificar, en las declaraciones de una víctima de violencia de género, signos de la violencia ejercida por su pareja durante la relación, pues el lenguaje «funciona como reflejo de los comportamientos sociales de los individuos» (Fuentes Rodríguez y Alcaide Lara, 2008: 9-10). Se parte de la hipótesis de que su relato, obtenido mediante una Entrevista Cognitiva Mejorada (Vilariño Vasquez et al., 2012), incluirá indicios de violencia psicológica -como las descritas por Galán Jiménez et al. (2019)-, técnicas de descortesía y enunciados que dañen la imagen de la víctima y muestren control y abuso de poder por parte del agresor. Para el análisis cualitativo del testimonio de la informante se siguieron los 23 criterios de evaluación de la credibilidad verbal en víctimas de violencia de género expuestos por Juárez López et al. (2007). En sus declaraciones se manifiestan diversas formas de la violencia transmitida verbalmente por su pareja, a veces mediante enunciados explícitos y otras veces más implícitos.Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS, 2013), la violència infligida per la parella suposa una de les formes més comunes de violència contra la dona i constitueix un problema social del qual cal conscienciar la població, per a la seva «sensibilització, prevenció i detecció» (Govern d'Espanya, 2004: 11). Tot i això, no abunden els estudis sobre com el llenguatge canalitza aquesta violència en el context de les relacions vivencials de proximitat alta, en general, i de parella en particular. L'objectiu d'aquest treball és identificar, en les declaracions d'una víctima de violència de gènere, signes de la violència exercida per la parella durant la relació, ja que el llenguatge «funciona com a reflex dels comportaments socials dels individus» (Fuentes Rodríguez i Alcaide Lara, 2008: 9-10). Es parteix de la hipòtesi que el seu relat, obtingut mitjançant una Entrevista Cognitiva Millorada (Vilariño Vasquez et al., 2012), inclourà indicis de violència psicològica –com les descrites per Galán Jiménez et al. (2019)-, tècniques de descortesia i enunciats que facin malbé la imatge de la víctima i mostrin control i abús de poder per part de l'agressor. Per a l'anàlisi qualitativa del testimoni de la informant, es van seguir els 23 criteris d'avaluació de la credibilitat verbal en víctimes de violència de gènere exposats per Juárez López et al. (2007). A les seues declaracions es manifesten diverses formes de la violència transmesa verbalment per la seva parella, de vegades mitjançant enunciats explícits i altres vegades més implícits.According to the World Health Organization (WHO, 2013), violence inflicted by an intimate partner is one of the most common forms of violence against women, and constitutes a social problem of which the population must be made aware, for its prevention and detection (Government of Spain, 2004). Despite this, there are not many studies that focus on how language acts as a vehicle of violence in the context of high-proximity relationships, in general, and within the couple, in particular. The objective of this work is to identify, in the statements of a victim, signs of gender-based violence exerted by her partner during the relationship, since language functions as a reflection of the social behaviours of individuals (Fuentes-Rodríguez & Alcaide-Lara, 2008: 9-10). The initial hypothesis is that the victim’s testimony, obtained through an Enhanced Cognitive Interview (Vilariño Vasquez et al., 2012), will include traces of having suffered psychological violence -such as those described by Galán Jiménez et al. (2019)-, as well as techniques of discourtesy, and remarks that damage the victim’s face and show control and abuse of power by the aggressor. For the qualitative analysis of the informant’s statements, the 23 criteria for the evaluation of verbal credibility in victims of gender violence (Juárez López et al., 2007) were followed. In the victim’s testimony, different manifestations of the violence transmitted verbally by her partner are observed, sometimes through explicit messages, and other times with more implicit utterances.