Two additions to the Jacea-Lepteranthus complex: parallel adaptation in the enigmatic species Centaurea subtilis and C. exarata

Abstract

Centaurea subtilis from south east Italy and C. exarata from south west Iberia were classifi ed in the Acrolophus-Phalolepis group and therein in section Maculosae. A molecular survey based on ITS sequence data indicates that both species should rather be placed in the Jacea-Lepteranthus group instead. This placement is consistent with the chromosome number of the two species, which is x = 11 like the rest of species of the Jacea-Lepteranthus group, and differs from the x = 9 of the other taxa included in sect. Maculosae. These results confi rm previous suggestions on the unnaturality of sect. Maculosae. Centaurea exarata and C. subtilis are quite different from the other species of Jacea-Lepteranthus in some striking morphological characters, which we hypothesize to be the result of parallel adaptation to dryer climates. The lack of competitors for pollination might be a good explanation for the partial or even total loss of showy fl owers in these two species. Resumen Dos adiciones al complejo Jacea-Lepteranthus: adaptaciones paralelas en las enigmáticas especies Centaurea subtilis y C. exarata.-Centaurea subtilis del sureste de Italia y C. exarata del suroeste de la Península Ibérica fueron clasifi-cadas anteriormente en el grupo Acrolophus-Phalolepis y dentro de él en la sect. Maculosae. Una revisión molecular basada en secuencias de la región ITS indica que ambas deberían clasifi carse en el grupo Jacea-Lepteranthus. Este cambio es coherente con el número cromosómico de las dos especies, que tienen x = 11 como el resto de las espe-cies del grupo Jacea-Lepteranthus y no x = 9 como las especies del grupo Acrolophus-Phalolepis. Estos resultados confi rman advertencias anteriores sobre el carácter artifi cial de la sect. Maculosae. Centaurea exarata y C. subtilis son bastante diferentes de las otras especies de Jacea-Lepteranthus en algunos caracteres morfológicos importantes, resultado, según nuestra hipótesis, de adaptaciones a un clima más árido. La reducción o total pérdida de las fl ores estériles radiantes podría ser una adaptación a la falta de especies competidoras en la polinización. Resum Dues addicions al complex Jacea-Lepteranthus: adaptacions paral·leles en les enigmàtiques espècies Centaurea subtilis i C. exarata.-Centaurea subtilis del sud-est d'Itàlia i C. exarata del sud-oest de la Península Ibèrica han estat classi-fi cades en el grup Acrolophus-Phalolepis i, dins d'aquest grup, a la secció Maculosae. Una revisió molecular basada en seqüències de la regió ITS indica que ambdues espècies haurien de classifi car-se en el grup Jacea-Lepteranthus. Aquest canvi és coherent amb el nombre cromosòmic de les dues espècies, que tenen x = 11 com la resta de les espècies del grup Jacea-Lepteranthus i no x = 9 com les espècies del grup Acrolophus-Phalolepis. Aquests resultats confi rmen advertències anteriors sobre el caràcter artifi cial de la sect. Maculosae. Centaurea exarata i C. subtilis són bastant diferents de les altres espècies de Jacea-Lepteranthus en alguns caràcters morfològics importants, degut, segons la nostra hipòtesi, a adaptacions a un clima més àrid. La reducció o la total pèrdua de les fl ors estèrils radiants podria ser una adaptació a la falta d'espècies competidores en la pol·linització.