La represa de la paraula: influència del feminisme en la literatura catalana actual

Abstract

MARIA ÀNGELS FRANCÉS DÍEZ Universitat d'Alacant «El feminisme, que com totes les idees nascudes de la ràbia té una gran ingredient d'utopia i romanticisme, ha tornat a construir la gran pregunta abans de l'escissió: ens hem allunyat de l'U potser per a tornar-hi d'una altra manera?» Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida 1. NOTES PRELIMINARS En els últims vint-i-cinc anys, les escriptores de l'estat Espanyol han estat ob-jecte d'una especial atenció de la crítica literària internacional, sobretot d'aque-lla que es gesta en l'àmbit acadèmic nord-americà. 1 La institucionalització i la proliferació d'activitats en nom del moviment feminista a Espanya després de la mort de Franco (1975), el consegüent boom de la literatura de dones a partir dels anys setanta i els sorgiment d'estudis sobre la cultura i la història silenciades i ignorades al llarg dels segles són alguns dels factors que afavoreixen aquest interès de la crítica feminista. En l'àmbit estatal, la veu de la ginocrítica es fa sentir cada vegada més de la mà de noves generacions de professores que s'afi-ancen en el sistema educatiu i es dediquen a rellegir la història de la literatura i a qüestionar-ne la valoració crítica. Algunes crítiques, fins i tot, mostren un optimisme sense precedents pel que fa a la relació de les autores que publiquen després del 1975 amb el cànon literari. 2