Análisis bibliométrico del concepto de resiliencia aplicado al desarrollo regional

Abstract

El concepto de resiliencia es mucho más conocido en las ingenierías y en las ciencias ecológicas, aunque, durante los últimos años, se utiliza cada vez más en los estudios sobre economía regional. Simultáneamente, se observa un esfuerzo de diversos investigadores para consolidar este concepto en el campo del desarrollo regional. La resiliencia de las regiones se relacionaría con la capacidad de las mismas de anticiparse y de prepararse para responder a escenarios negativos o de crisis. Sin embargo, aún no hay mucha información sobre la evolución de este concepto en las ciencias sociales. El presente artículo muestra los resultados del análisis bibliométrico llevado a cabo a partir de la literatura sobre la resiliencia aplicada al desarrollo regional. El estudio realizado permitió, entre otras cosas, profundizar en la comprensión de la evolución del uso del concepto de resiliencia, identificando a los autores y a las publicaciones que más han contribuido a su abordaje, así como las terminologías más usadas, los lugares y los años de las publicaciones más relevantes. Tales resultados demuestran que, a pesar de ser un concepto nuevo y en proceso de adopción por las ciencias sociales, ya figura como un instrumento importante para explicar las diferencias en la capacidad de adaptación económica de las regiones bajo contextos desfavorables.El concepte de resiliència és molt conegut a les enginyeries i a les ciències ecològiques, encara que, durant els darrers anys, s’utilitza cada vegada més en els estudis sobre economia regional. Simultàniament, s’observa un esforç de diferents investigadors per consolidar l’ús d’aquesta noció en el desenvolupament regional. Així, la resiliència de les regions estaria lligada a la capacitat que tenen d’anticipar-se als fets i de preparar-se per respondre a escenaris negatius o de crisi. Fins ara, encara hi ha poca informació sobre com ha evolucionat aquest concepte nou a les ciències socials. En aquest sentit, el present article mostra els resultats de l’anàlisi bibliomètrica de la literatura sobre la resiliència en l’àmbit del desenvolupament regional. Aquesta anàlisi va permetre, entre altres coses, aprofundir en la comprensió sobre l’evolució de l’ús del concepte de resiliència, identificant els autors i les revistes que van contribuir més a estudiar el tema, així com la terminologia més utilitzada, els llocs i els anys de publicació més importants. Aquests resultats demostren que, tot i ser un concepte nou i en procés d’adopció per part de les ciències socials, ja figura com un instrument important per explicar les diferències en la capacitat d’adaptació econòmica de les regions que pateixen situacions desfavorables.Resilience is a much known concept in ecological sciences and engineering that has gained increased use in recent years in studies on the social sciences, and particularly on regional economics. Several researchers have attempted to consolidate the use of this concept in regional development by linking the resilience of regions to their capacity to anticipate and prepare for, respond to and recover from a disruption. However, there is little information about how this new concept has evolved together with the social sciences. This article presents the results of a bibliometric analysis of resilience in the context of regional development whose aim is, among other things, to deepen the understanding of how the use of the concept of resilience has evolved, and identify the authors and journals that contribute most to the study of this subject, as well as the most commonly used terminology and the locations and years of the most important publications. The results demonstrate that although resilience is a new concept that is in the process of being adapted to the social sciences, it has already become an important instrument in explaining differences in regions’ capacity for economic adjustment in unfavorable scenarios.Le concept de résilience a été utilisé pour la première fois dans le domaine scientifique de l’ingénierie mécanique, puis il s’est étendu vers d’autres domaines de la science, comme l’écologie, la psychologie et, plus récemment les sciences sociales, tout particulièrement dans le domaine du développement régional. Bien qu’il soit considéré comme un concept multidisciplinaire, il présente des particularités en fonction du champ disciplinaire où il est employé. Ainsi, alors que dans l’écologie, la résilience décrit la capacité d’un écosystème à résister aux chocs extérieurs et à y répondre plutôt que de simplement dépérir et mourir, dans le domaine du développement régional la résilience est liée à la capacité des régions, des villes et des collectivités à prévoir, préparer, réagir et se remettre d’une rupture ou d’une crise. Dans ce domaine, apparaissent aussi des ouvrages exclusivement consacrés au traitement des systèmes ruraux sous la terminologie de « résilience du développement rurale ». Ce document contribue aux discussions en cours sur la résilience rurale. Il explore ainsi l’évolution conceptuelle de ce terme, avec l’émergence de l’expression « résilience du développement régional » dans la littérature et il identifie les défis conceptuels et méthodologiques de cette nouvelle approche. Les résultats démontrent que bien qu’il s’agisse d’un concept récent dans les sciences sociales et qui doive encore être approfondi, la résilience rurale ou la résilience du développement régional apportent beaucoup à la compréhension des stratégies d’adaptation adoptées par les agriculteurs de régions à situation défavorable.