El sistema penal en la encrucijada ante el reto de la inteligencia artificial

Abstract

El artículo aborda la posibilidad de que la inteligencia artificial se utilice como herramienta no solo para averiguar la verdad de los hechos relativos a un proceso penal, sino también para interpretar y resolver cuestiones estrictamente jurídicas. Dado que, en la actualidad, los «sistemas expertos» desarrollados para este fin utilizan los precedentes jurisprudenciales como base de conocimiento, se argumenta que tales algoritmos, en un Estado de derecho, no pueden funcionar sobre la base de la regla puramente estadística de «más probable que no», sino que deben programarse sobre la base de la regla políticamente correcta de «más allá de toda duda razonable», que debe extenderse también a la duda sobre la interpretación de la ley. El sistema de inteligencia artificial, por tanto, ante una jurisprudencia contradictoria, tendría que proponer la interpretación más favorable al reo y el juez solo podría apartarse de ella a condición de refutar de forma razonada la verosimilitud del precedente más favorable.L’article aborda la possibilitat que la intel·ligència artificial s’utilitzi com a eina no només per esbrinar la veritat dels fets relatius a un procés penal, sinó també per interpretar i resoldre qüestions estrictament jurídiques. Atès que, en l’actualitat, els «sistemes experts» desenvolupats per a aquest fi utilitzen els precedents jurisprudencials com a base de coneixement, s’argumenta que aquests algorismes, en un Estat de Dret, no poden funcionar sobre la base de la regla purament estadística de «més probable que no», sinó que han de programar-se sobre la base de la regla políticament correcta de «més enllà de tot dubte raonable», que deu estendre’s també al dubte sobre la interpretació de la llei. El sistema d’intel·ligència artificial, per tant, davant una jurisprudència contradictòria, hauria de proposar la interpretació més favorable al reu i el jutge només podria apartar-se d’ella a condició de refutar de forma raonada la versemblança del precedent més favorable.The paper illustrates the possibility of using AI not only as an instrument to check the facts in a criminal trial but even to interpret and resolve significant legal matters. Currently, the “expert systems” developed for this purpose take advantage of the judicial precedents as the basis of knowledge: given that, it is argued that these algorithms cannot work in a Constitutional State based on the statistical rule of “more likely than not”, but they should be programmed according to the “political” alternative rule of ‘beyond all reasonable doubt’, which should be extended even to doubt in interpreting the law. Thus, in the case of opposing judicial precedents, AI systems should suggest the most favourable interpretation for the defendant, and the judge should dissent only by explaining why he does not hold plausible the most favourable judicial precedent.