Paisajes tóxicos: una reflexión sobre las espacialidades del Antropoceno

Abstract

Este artículo explora los paisajes tóxicos y su importancia a la luz del Antropoceno. Comienza proponiendo el concepto de paisaje híbrido como sustituto del de paisaje cultural. A partir del materialismo relacional de la teoría del actor-red y del neovitalismo, se desarrolla una concepción renovada de paisaje más atenta a los entretejimientos entre humanos y no humanos. Así, argumentamos que el concepto de paisajes tóxicos, tomado de la arqueología de la toxicidad, va en línea con estos cuestionamientos ontológicos y resulta pertinente para los debates del Antropoceno, pues coloca el foco en las acciones humanas sin perder de vista la agencia de lo no humano. Finalizamos con un caso ilustrativo: Agbogbloshie, un centro de reciclaje y minería urbana de metales provenientes de residuos eléctricos y electrónicos ubicado en Acra, Ghana.Aquest article explora els paisatges tòxics i la seva importància a la llum de l’Antropocè. Comença proposant el concepte de paisatge híbrid com a substitut del de paisatge cultural. A partir del materialisme relacional de la teoria de l’actor-xarxa i del neovitalisme, es desenvolupa una concepció renovada de paisatge més atenta als entreteiximents entre humans i no humans. Així, argumentem que el concepte de paisatges tòxics, pres de l’arqueologia de la toxicitat, va en línia amb aquests qüestionaments ontològics i resulta pertinent per als debats de l’Antropocè, ja que col·loca el focus en les accions humanes sense perdre de vista l’agència del no humà. Finalitzem amb un cas il·lustratiu: Agbogbloshie, un centre de reciclatge i mineria urbana de metalls provinents de residus elèctrics i electrònics situat a Accra, Ghana.This article explores the toxic landscapes and their importance in light of the Anthropocene. It begins by proposing the concept of hybrid landscape as a substitute for the cultural landscape. Based on the relational materialism of the Actor-Network Theory and neo-vitalism, a renewed conception of landscape more attentive to the interweaving between humans and non-humans is defended. We argue that the concept of toxic landscapes – taken from the archaeology of toxicity and in line with the abovementioned ontological questions – turns out to be pertinent for the Anthropocene debates, since it places the focus on human actions without losing of sight non-human agency. We end with an illustrative case: Agbogbloshie, a metal scrapyard and urban mining site of e-waste located in Accra, Ghana.