Abstract
Avui dia les xarxes socials, en particular, i internet, en general, constitueixen un nou àmbit de desenvolupament personal, un nou espai vital en el qual cada individu passa unes quantes hores al dia, es comunica amb altres, crea relacions, i en el qual, per tant, també es cometen atacs contra béns individuals com l'honor, la llibertat, la intimitat o la pròpia dignitat personal. En aquest treball s'analitza la resposta de l'ordenament penal espanyol a les diferents formes d'assetjament no sexual a menors fet al ciberespai. A partir de la descripció i conceptualització de fenòmens com el cyberbullying, o els actes individuals d'online harassment, s'analitza la incardinació concreta de les diferents modalitats d'assetjament, continu o no, a menors, en els diferents tipus de la part especial. Com que no existeix un precepte penal que reguli expressament la majoria d'aquestes conductes, i malgrat que el tipus bàsic dels delictes contra la integritat moral s'ha convertit en el delicte de referència per als tribunals, hi ha diversos tipus penals (amenaces, coaccions, injúries, etc.) que es poden aplicar en conductes d'assetjament, generalment entre iguals, que, com es veurà per l'amplíssim repertori jurisprudencial, comencen a proliferar al ciberespai.Social networks, in particular, and the internet, in general, now represent a new ambit for personal development, a new life space where people spend hours of their day communicating with others and forming relationships, and where, thus, there are attacks on individuals and their honour, liberty, privacy or personal dignity. This article analyses the response of Spanish criminal law to the different forms of non-sexual harassment of minors in cyberspace. Following the description and conceptualization of phenomena such as cyberbullying or individual acts of online harassment, the article analyses the specific incorporation of different forms of harassment of minors, whether continuous or not, in the different types of the particular part of the law. There is no criminal precept that expressly regulates most of these acts (despite the basic type of crimes against moral integrity having been made the benchmark crime for the courts). The types of crime that can be applied to these harassing behaviours – generally among peers – which are starting to proliferate in cyberspace are varied (threat, coercion, slander, etc.), as can be seen in the wide range of jurisprudence.Las redes sociales, en particular, e internet en general, constituyen hoy en día un nuevo ámbito de desarrollo personal, un nuevo espacio vital en el que cada individuo pasa varias horas al día, se comunica con otros, crea relaciones, y en el que, por tanto, también se cometen ataques contra bienes individuales como el honor, la libertad, la intimidad o la propia dignidad personal. En el presente trabajo se analiza la respuesta del ordenamiento penal español a las distintas formas de acoso no sexual a menores realizado en el ciberespacio. A partir de la descripción y conceptualización de fenómenos como el cyberbullying, o los actos individuales de online harassment, se analiza la concreta incardinación de las distintas modalidades de acoso, continuado o no, a menores, en los diferentes tipos de la parte especial. Al no existir un precepto penal que regule expresamente la mayoría de estas conductas, y pese a haberse convertido el tipo básico de los delitos contra la integridad moral en el delito de referencia para los tribunales, son varios (amenazas, coacciones, injurias, etc.) los tipos penales que pueden aplicarse en conductas de acoso, generalmente entre iguales, que, como se verá por el amplísimo repertorio jurisprudencial, están comenzando a proliferar en el ciberespacio.
Cite
CITATION STYLE
Miró Llinares, F. (2013). Dret penal, cyberbullying i altres formes d’assetjament (no sexual) al ciberespai. IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, (16), 61–75. https://doi.org/10.7238/idp.v0i16.1838
Register to see more suggestions
Mendeley helps you to discover research relevant for your work.