Nietzsche y Schopenhauer: una comparación

Abstract

Este artículo, procedente de una conferencia pronunciada por el autor en la UAB, muestra la distancia que Nietzsche guardó en todo momento frente a Schoperihauer, a pesar del entusiasmo que aquél rindió desde el primer momento a la idea de una voluntad previa a todo conocimiento humano, a una voluntad que controla la conciencia desde el inconsciente. Volker Spierling califica de nquímica de los grandes conceptos)) el análisis nietzscheano aue tiende a disolver los ountos de unidad de la tradición metafísica. Este proceso de disolución se aplica también a la voluntad schopenhaueriana, que se disgrega en una pluralidad de fuem. Los dos autores comparados coinciden asimismo en la importancia concedida al arte, pero con la importancia decisiva de que Nietzsche lo considera dionisíacamente como una seducción para la vida, mientras que Schopenhauer encuentra en él un medio de paralización transitoria de los tormentos pasionales de la voluntad. A su vez Schopenhauer encuentra en la compasión el fundamento de una moral genuina y Nietzsche, por el contrario, renuncia a todo soporte moral en su crítica de los valores morales. No obstante, en medio de los acercamientos y diferencias, uno y otro preguntan por un hombre nuevo.El texto aquí publicado contiene también el resumen de la discusión entre el autor y los profesores Vilar, Torres, Udina y Gabás.Aquest article, procedent d'una conferència pronunciada per l'autor a la UAB, mostra la distància que Nietzsche va guardar en tot moment davant Schopenhauer, tot l'entusiasme que aquell va rendir des del primer moment a la idea d'una voluntat prèvia a tot coneixement humà , a una voluntat que controla la consciència des de l'inconscient. Volker Spierling qualifica de «química dels grans conceptes» l'anàlisi nietzscheà que tendeix a dissoldre els punts d'unitat de la tradició metafísica. Aquest procés de dissolució s'aplica també a la voluntat schopenhaueriana, que es disgrega en una pluralitat de forces. Els dos autors comparats coincideixen també en la importància concedida a l'art, però amb la importància decisiva que Nietzsche el considera dionisíacament com una seducció per a la vida, mentre que Schopenhauer troba en ell un mitjà de paralització transitòria dels turments passionals de la voluntat. Al seu torn Schopenhauer troba a la compassió el fonament d'una moral genuïna i Nietzsche, per contra, renuncia a tot suport moral en la seva crítica dels valors morals. No obstant això, enmig dels acostaments i diferències, tots dos pregunten per un home nou.El text aquí publicat conté també el resum de la discussió entre l'autor i els professors Vilar, Torres, Udina i Gabás.This article, developed from a talk given by the author in the Universitat Autònoma de Barcelona, shows that Nietzsche kept always some skepticism towards Schopenhauer's thought, nevertheless the enthusiasm the first showed in the beggining for the idea of a will previous to any human knowledge, a will that controls consciousness from the unconscious. Volker Spierling describes as <<big concepts chemistry>> the Nietzschean analysis rhat tries to disolve unity points in the metaphysical tradition. This disolution process can be applied also to schopenhaurian will, that disgregares in a plurality of forces. Both authors, when compared, also agreed in the importance of art, but there is a radical difference: Nietzsche considers art in a dionisiac manner, as a seduction for life, while Schopenhauer finds in it a way to transitorially paralyse the passionate tortures of will. Moreover, Schopenhauer find in compassion the foundations for genuine rnorals. On the contrary, Nietzsche dismisses any moral support in his critics to moral values. Nevertheless, amongproximities and differences, both authors ask for a new man. The text published here also contains a summary of the discussion benveen the auchor and professors Vilar, Torres and Udina.