Abstract
El present treball inclou una revisió de la bibliografia existent centrada en l'estudi de la síndrome de heminegligència amb la tècnica de TMS de pols únic i apariat, així com el plantejament i desenvolupament d'un estudi sobre la implicació temporal del gir angular i el gir supramarginal en aquesta alteració. Malgrat l'evidència empírica existent sobre el paper de l'escorça parietal en l'atenció visual, la funció específica de cadascuna de les subàrees que la componen dista molt d'estar clara, com tampoc ho està el curs temporal de l'activitat neural parietal La heminegligència s'ha convertit en un interessant objecte d'estudi en grups que duen a terme recerca amb TMS, donat el potencial de la tècnica per establir relacions causals entre el funcionament cerebral i la conducta mitjançant la producció de lesions virtuals transitòries. A més, aquesta tècnica permet l'estudi del curs temporal de les funcions cognitives mitjançant la potenciació o inhibició de diferents àrees corticals en diferents moments. La recerca que s'està duent a terme en l'actualitat en el Cognitive Neuro-Lab de l'IN3 se centra en l'estudi de dues àrees cerebrals de l'escorça parietal la lesió de la qual, segons l'evidència empírica disponible, sembla que exerceix un paper fonamental en l'aparició de la heminegligència. Emprant un paradigma experimental on-line de TMS de pols únic tractem de llançar una mica de llum a la neuroanatomia funcional i la cronometria de la heminegligència.
Cite
CITATION STYLE
Muñoz-Marrón, E., & Redolar-Ripoll, D. (2013). El uso de la estimulación magnética transcraneal en el estudio de la neuroanatomía y la cronometría de la heminegligencia. IN3 Working Paper Series. https://doi.org/10.7238/in3wps.v0i0.1749
Register to see more suggestions
Mendeley helps you to discover research relevant for your work.