El fracàs escolar: un camí llarg i desigual

Abstract

En el present article, s’intenta analitzar el fracàs escolar des dels diferents indicadors que s’obtenen al llarg de tota la primària i la secundària i que, en molts moments, ens donen indicis i pistes sobre allò que després esdevé el percentatge d’individus que no aconsegueixen superar els ensenyaments obligatoris. En segon lloc, també s’hi estudia la incidència desigual d’aquest fracàs escolar sobre l’alumnat en funció del seu ambient social i cultural. Per fer-ho, s’hi analitzen els resultats obtinguts a Catalunya en diferents proves d’avaluacions externes realitzades al llarg dels darrers anys: PISA 2003, PISA 2006, Avaluació general de diagnòstic 2010 i Competències bàsiques 2009 i 2010. També s’hi comprova que es disposa d’indicadors que presenten una bossa d’alumnat que, des dels 10 anys, presenta risc de fracàs escolar, i també com aquest fracàs té més incidència en els nois i noies de classes socials més desfavorides. S’hi analitza també si el sistema educatiu català és prou equitatiu i si compensa les desigualtats socials existents o si, al contrari, les reprodueix. Encara que les dades que s’hi presenten són d’àrees diverses, es fa una incidència especial en l’apartat de competència lectora. Aquest apartat és avaluat de manera concreta per l’estudi PISA i també està inclòs dins de les competències comunicatives, a l’Avaluació general de diagnòstic del Ministeri d’Educació i a les Competències bàsiques del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.